Paradigmes dels llenguatges de programació i les tècniques de traducció

Algorismes

Segons l’institut d’estudis catalans un algorisme és un conjunt de regles per a resoldre un problema en un nombre finit de passos. Dins del món de la informàtica usem els algorismes per a resoldre problemes i crear programari perquè la resolució d’aquests sigui més ràpida i eficient, ja que usem un ordinador que ens ho facilita.

Cada algorisme pot tenir estructura diferent, no obstant, tots estan composats per les següents parts principals:

Entrada
Procés
Sortida

Dins dels tipus d’algorisme, existeixen una sèrie de caràcteristiques comuns algunes de les quals podríen ser les següents:

Exactitud: ordre clar de l’execució dels passos.
Definit: la solució ha de ser la mateixa sigui quin sigui el moment d’execució de l’algorisme.
Complet: Dins la solució, considerant totes les variables del problema.
Finit: un algorisme ha de tenir un nombre finit de passos.
Entenedor: les instruccions han de ser clares i llegibles.

Llenguatges de programació

Un llenguatge de programació és una forma de comunicar-nos amb un ordinador per a donar-li unes ordres que programem en aquest.

Existeixen diferents tipus de llenguatges de programació com C, C++, Python, Java, etcètera. A la següent imatge podem veure la cronologia dels diferents llenguatges de programació.

https://aprendepython.es/core/introduction/history/

El programari normalment es dissenya o escriu a través d’un programa que anomenem IDE que es diu Entorn de Desenvolupament Integrat. Dins d’aquest entorn podem trobar un editor de text, un compilador i una depuradora pel llenguatge que estem emprant.

Alguns exemples són Eclipse, Microsoft Visual Studio o Android Studio.

Paradigmes de la programació

Cada llenguatge de programació té les seves normes d’estil i sintaxi, a partir d’aquí, aquests són els diferents paradigmes:

Paradigma Imperatiu	Paradigma Declaratiu
Programació Estructurada	Programació Lògica
Programació Modular	Programació Funcional
Programació Orientada a Objectes	Reactiva

https://es.wikipedia.org/wiki/Paradigma_de_programaci%C3%B3n

Paradigma Imperatiu

Els programes consisteixen en una successió d’instruccions que venen donades pel programador. El programador escriu pas per pas tot el que farà el programa.

Estructurada: el fluxe de control es defineix mitjançant bucles, condicions i subrutines.
Modular: consisteix en dividir el programa en subprogrames amb la fi de fer el programa més manejable i llegible. Això ajuda a resoldre problemes més complexes.
Orientada a Objectes: es construeixen models d’objectes que representen elements del problema a resoldre, que tenen característiques i funcions.

Alguns exemples de llenguatges són: Pascal, COBOL, FORTRAN, C o C++.

https://www.cpgiiaragon.es/2021/04/14/aniversario-de-la-creacion-de-cobol/

https://www.aulafacil.com/cursos/programacion/lenguaje-de-programacion-c/mostrando-datos-por-pantalla-l16551

Paradigma Declaratiu

Aquest paradigma no necessita definir algorismes, ja que descriu el problema en comptes de buscar-ne una solució d’aquest. S’usa el principi del raonament lògic per a respondre les preguntes plantejades a la qüestió.

Lògica: el resultat desitjat es declara com a resposta d’una pregunta sobre un sistema de fets i regles.
Funcional: el resultat desitjat es declara com a valor d’una sèrie d’aplicacions de funció.
Reactiu: es declara el resultat amb fluxos de dades i la propagació del canvi.

Alguns exemples de llenguatges són: Prolog, Lisp, Java o Kotlin.

https://www.crehana.com/blog/transformacion-digital/ejemplos-codigos-java/

https://athena.ecs.csus.edu/~mei/logicp/prolog/programming-examples.html

Llenguatges Compilats i Interpretats

Compilats: són convertits directament a codi màquina que el processador pugui executar. Com a resultat solen ser més ràpids i eficients en comparació amb els interpretats. Necessiten compilar-se cada cop que es fa una actualització al codi. Com a exemples de llenguatges hi ha C, C++, Erlang, Haskell o Rust.

Interpretats: executen línia per línia el programa i a la vegada cada comandament. Al principi eren bastant lents, però ara s’està innovant i la diferencia de temps s’ha reduït.